Aquell any de la sequera que tan plovia….

Aigua a l’Onyar, i aigua arreu de les nostres contrades. Aquesta primavera del 2008 ha estat de les mes plujoses. Tinc la sensació que d’aquí uns anys, quan la memòria tot ho confongui, recordarem aquestes dates com “aquell any de la sequera que tan plovia!”

La nostra finestra no es podia perdre la crescuda del riu. A nosaltres ens ha enganxat pel Maresme, però tenim la sort que en Miquel, una vegada més, ens ha fet la guàrdia. Al seu blog hi podreu veure mes fotos i un vídeo i tot de com corre l’aigua! (gràcies!)

La crescuda de l’Onyar a ‘entre silencis‘