M’encanta el setembre…

Setembre

Figues, raïm i ametlles M’encanta el setembre quan a casa sembla un jardí de conte i podem esmorzar i berenar sota la figuera, la parra o l’ametller. Aquest any tenim una collita d’ametlles excepcional: n’hem recollit 5kg d’un sol arbret!  M’encanta el setembre…

Aventures digitals

Pagines viscudes Us presento el ‘Pagines viscudes‘  un nou espai web que s’està gestant amb part de l’energia de can Pocamandra.

Coneixeu gent gran amb ganes d’escriure? Aviseu-los, estem buscant redactors d’històries pròpies, autobiogràfiques, que  els faci il·lusió deixar els seu testimoni més variat a la xarxa internauta.   Pàgines viscudes vol ser un  blog col·lectiu obert a la participació escrita de la gent gran  on ens agradaria recopilar-hi vivències i records personals ben diversos per fer-los arribar a  lectors encara més diversos.   Qui s’hi anima? 

Som uns entusiastes de la veu de l’experiència i la volem compartir…

www.paginesviscudes.com

Petits ciclistes

Petits ciclistesAquest  parell de ciclistes tenen 4 anys  i quasi 4 anys cadascun.  Me’ls miro i em cau la baba.  Quina empenta, quina energia, quanta força!  La foto correspon a la primera excursió en bici de l’hereu del Pocamandra i l’hem feta  aquests  dies de Nadal.  Sembla doncs que deixem enrere la cadireta i les  corredisses al seu costat. Ja podem pedalar junts i això em fa molt feliç.   Les pujades hauran d’esperar, però no tinc cap pressa. Aviat serà ell el qui em deixarà enrere a mi i, a més a més, aquí al Maresme  tenim un passeig  perfecte per pedalar amb tranquil·litat i sense ensurts. N’hi diuen la ruta del colesterol perquè un percentatge important dels que hi pasturen els dies laborables ho fan per prescripció mèdica.  És un espai que m’enamora. Per pedalar, córrer, caminar, passejar o nomes  badar. De Premià fins  a El Masnou, o més enllà fins a Badalona, arran d’aigua i la silueta de  Barcelona al fons.  Quan surt i quan s’amaga el sol és un festival de llum. Cel i mar, sempre immensos,  mai iguals. Sembla impossible però t’oblides de l’infern de  la NII que rebenta paisatges pel mateix traçat.

Un brindis pel 2013

nadal2012El pessebre ens ha quedat una mica escarransit. Però hi hem posat llumetes dels xinos per animar la cosa.  Baixant persianes fa el seu efecte. Diuen que Nadal és el somriure dels nens. Objectiu aconseguit doncs.

I aquí deixo el brindis d’any nou

Brindis
Més junts del que ningú no sabrà mai,
alcem les dues copes.
Veiem la nostra llum, cadascú als ulls de l’altre.
Un home i una dona, en un instant,
poden equivocar-se.
Però l’instant no tornarà mai més.
Joan Margarit

El meu desig d’any nou, és que vinguin dies i més dies plens d’instants. Instants nous o instants repetits, reviscuts. Instants màgics, tendres, alegres, al·lucinants o serens. Tan se val. Instants que no tornen. Que els sapiguem viure!  Bon any!

I caminem per poder ser…

Catalunya_2014

Consulta sobiranista, Dret a decidir, Fulls de ruta, Objectiu de país, Estructures d’estat, Oportunitat extraordinària, Pacte de la llibertat, Compromís històric, Consell Català per a la Transició Nacional, Declaració de Sobirania del Poble de Catalunya,  Hisenda pròpia, Seguretat social catalana, Banc public de Catalunya, Legislatura de transició, Procés constituent, Estat propi, Autodeterminació, Referèndum sobre la independència, 2014…

Waw ! jo encara no m’atreveixo a redactar-ho tot això!

Les veus de Salt

Les veus de Salt

Recital de poemes amb interludis musicals.

Us agrada la poesia?  Dijous  vinent teniu l’oportunitat de gaudir-ne de ple a Salt. I sinó, veniu a descobrir-la, que l’entrada és gratuïta i el recital s’ho val.

Caritas Salt i la Oficina de Català de Salt,  ens han preparat un recital inèdit, on  actors de l’Agrupació ESTIL Teatre amb alumnes de català del Consorci de Normalització Lingüística, ens oferiran poesia catalana en llengua original o traduïda a altres llengües i poemes d’autors estrangers, en la seva llengua o traduïts al català. L’acte el dirigeix Salvador Sunyer i  hi haurà interludis musicals a càrrec d’Helena Rosas i Laia Casas.  Tot això serà dijous 13 de desembre  les 20:30 a l’auditori de la Coma-cros.

Amb Les Veus de Salt tindrem el plaer de gaudir de la poesia i  de la diversitat de llengües que es parlen al municipi.

Avui com fa113 anys. Demà??

He rebut un text extret del diari La Renaixensa, del dia 1 d’agost de 1899. No sé si puc puc verificar-lo algun lloc, però el comparteixo aquí doncs el trobo  brutal:  S’informa de la inauguració d’un centre recreatiu de Tiana, en motiu de la qual tingué lloc una festa catalanista organitzada per l’agrupació Los Montanyenchs, on parlaren diverses persones, i explica:

“(···) Després s’aixecá en Joseph Mª Folch y Torres parlant de la desastrosa administració espanyola y dels mals que á consecuencia d’aquesta cauhen seguidament sobre la nostra pátria, qui, á pesar de contribuhir més que cap altra regió espanyola a las cargas del Estat, no reb més que insults quan tracta de reivindicar los seus drets”

El millor twuit que he llegit aquesta nit electoral del #25N és: “Catalunya es un Sudoku” de @marcvidal

Trailwalker 2013

trailwalkerDes de Can Pocamandra, donem el nostre suport a l’equip del Projecte Butllofa. Estic convençuda que arribaran a bon port. Mireu el seu blog, el seu entusiasme encomana. Estan preparats per preparar-se el que calgui. Em consta que son prou de la broma per haver-s’hi posat molt en serio. 100 km, 32 h, 1 causa solidària de la ma d’Intermon-Oxfam. Això es la Trailwalker.  M’encanta saber que hi ha gent que fa aquestes coses.   Endavant Butllofes!!!  Aqui teniu una seguidora, si us porteu bé afluixaré alguna mosca. De moment us penjo a la meva petita audiència i que el Senyor dels Anyells us acompanyi!

“NOMÉS TÚ POTS DECIDIR QUÈ FAS AMB EL TEMPS QUE SE T’HA DONAT” Gandalf – Senyor dels Anells

Cauen els murs

Quan tenia 17 anys vaig  anar a Berlín. Un mur partia la ciutat en dos mons  com si fos la cosa més normal del món. Per una banda era ple de grafittis i hi havia torretes de fusta per tal  que els turistes hi pugéssim a fer fotos. Per l’altra, blanc i immaculat, ni  t’hi podies acotar.  Filferros, gossos i soldats  el custodiàvem  amb fastigosa servitud i ordres d’atac.  Al peu d’aquell mur vaig descobrir  amb pànic la gran capacitat que tenim per encaixar barbaritats a la nostra normalitat.

Però el mur va caure el 1989 i aquest video* m’ha commogut:

diu així…   Amb el mur va caure un règim que havia privat de llibertat i drets a generacions senceres . Només uns dies abans ningú hauria dit que aquell mur cauria. Aquella nit els berlinesos  van omplir els carrers desfiant la por i la historia, van plantar cara, van tumbar aquell mur infame i es van posar a reconstruir la seva ciutat i el seu pais. No ho van fer contra les lleis, sinó més enllà de les lleis; peque les lleis no estan per sobre les persones sino que han de servir les persones. Van fer possible lo impossible. Els catalans també podem enderrocar el nostre mur. 

* idea original de Vicent Partal, amb guió i realització de Ramon M. Piqué, a iniciativa de la Fàbrica (grup d’acció per la independència dirigit per Salvador Cardús) i veu de Miquel Calçada.

No és tan difícil escollir el vot pel 25-N

Si vols la independència, si ets més o menys d’idees esquerranes i si ets decididament antimonàrquic, ja fa molts anys que existeix un partit que defensa aquestes premisses: Esquerra Republicana de Catalunya. Trobo, doncs, que no ha d’ésser tan difícil escollir el vot per aquells que tenen aquests ideals.

Una altra cosa a parlar i criticar són els polítics que els últims anys han passat per ERC. Hi ha hagut de tot. Però, finalment, són les bases dels partits i els seus simpatitzants els que definitivament acaben configurant l’ideari. I al final les urnes són les que acaben manant. Sinó que li diguin als del PSC.

Si el 25-N hi hagués una majoria absoluta de CiU seria un resultat molt perillós. Tothom sap com se les gasta CiU quan es tracta de fer la puta i la Ramoneta amb el govern espanyol. Estaria molt bé que hi hagués una amplíssima representació dels diversos partits de caire sobiraniste. Si més no, per “animar” al Sr. Mas a seguir la seva “empenta” cap a la independència.

Catalunya 2022

The Guardian – Europa 2022

L’altre dia em va sorprendre que un personatge com l’Almunia no tanqués la porta de l’Unió Europea a la possible entrada de Catalunya. Cal recordar que el senyor Almunia és un dels que marquen les directrius d’aquesta crisi. En aquest cas podríem llegir entre línies, que el nou ordre econòmic mundial que sortirà d’aquesta llarga crisi, ja li va bé que petits estats, com ara Catalunya, amb un bon potencial econòmic, malgrat els molts anys d’ofegament centralista, puguin assolir la seva plena sobirania.

Ep! no sigui que en Mas tingui alguna connexió exterior que l’esperoni i li doni el suport necessari per portar endavant l’independència de Catalunya.

Llegim, llegim

Llegim, llegim, que sempre hi ha una estoneta…
Em ve de gust recomanar 4 de les meves ultimes estonetes moooolt dilatades en el temps:

Memòries d’un amic imaginari és us llibre preciós.  Una estranya i emocionat aventura de nens , per a no tan nens.  Una novel·la tendra i profunda  però  descaradament  planera i  de bon llegir. Atrapa i et diverteix des del principi perquè et fa enamorar dels seus protagonistes.

Jo confesso. El clàssic del segle XXI. Per gaudir d’una lectura, al marge fins i tot del seu argument.  Brutal. M’agrada tan la manera d’escriure den Cabré, que quasi que li demanaria a que ens parís una novel·la alegre,  on cap drama entorpís  el plaer  dels seus diàlegs  i la ironia pogués esdevenir protagonista. Jo confesso, és una classe magistral sobre la precària moral de la humanitat i el gran amor dels individus

La Gatera. Per llegir-la en un viatge de tren de Girona a Barcelona. I tornar-la  a agafar dies després, i assaborir-ne cada inquietud. Una novel·la breu, ( comparada amb els altres dos totxos !) que funciona ‘in crescendo’, una mica boja i inquietant, A cada pàgina t’agrada més.

Cartes ianquis.  Per entendre tot el que està passant al nostre país ( = nació, estat, estructures d’estat, ex-autonomia, …etc!). Clar i català. Però aquí faig trampa que encara no l’he acabat!  S’ha de llegir  sense son, però els raonaments  històrics  polítics i socials de l’autor flueixen en un text amè, 100% instructiu.

Bona lectura!

#EspañolizarES

Vinyeta del 5 de març del 1937 a "L'esquella de la Torratxa"

Vinyeta del 5 de març del 1937 a “L’esquella de la Torratxa”

No tinc paraules! En  Wert llegeix “L’esquella de la Torratxa“! O s’ho ha empescat ell tot sol això  d’españolitzar catalanets?

En fi, si sou de fer brometes de 160 caràcters,  a can twiter hi ha un curset  intensiu per saber que vol dir españolitzar #españolizarEs

No anem bé!

Acabats de qualitat (II)

Fa mes de 3 anys vaig escriure això.  Davant de casa segueixo tenint aquesta obra aturada però  la diferència és que ara ja sé que va per llaaaarg.  Res em fa pensar que hi veuré veïns regant le flors del balcó com somniava el juny del 2009.  Els lledoners del carrer  i altres espontanis, han crescut com si volguessin camuflar els acabats de qualitat promesos . Sembla una burla. Una burla a la nostra societat.

El que té de bo de tenir un blog personal, encara que el deixis penjat la tira de temps, és que un dia, et poses a rellegir-te i et sorprens molt.  Avui m’adono amb il·lusió que el desembre del 2009 , arrel del referèndum ‘de broma’, ja m’entusiasmava amb la idea de la independència de Catalunya. Passa el temps i no anem enrere!  La bitàcola em permet també, entrar al meu cervellet dels dies abans de la mani del juliol de 2010. No anem enrera, en aquest camí, avancem, i ho fem depresaVisca!  (Tinc por, molta molta por de votar de votar en Mas, -CIU per primer cop-, però Visca!)

La cartografia borrosa de la independència

És molt divertit. Apple Maps ha sortit a escena amb una cartografia plena de disbarats.  I com més n’hi ha més n’hi troben els usuaris, i les xarxes van plenes d’exemples de grans cagades  (perdoneu-me la pudor). Em fa gràcia perquè quan va sortir Google Earth ningu s’hi fixava i li ho perdonàvem tot  – és increïble, mira, mira, surt la plaça del poble, dèiem amb el punter ancorat en una taca esborronada.  Amb pocs anys ( molt pocs!) , la cartografia d’imatge  ha canviat dràsticament, i amb els avenços, els usuaris, ens hem tornat exigents i no en deixem escapar ni una (només faltaria!)  Això, just això, és el que ens passa ara als catalans.  Ens hem tornat exigents.  Si sabem que és possible dibuixar el mapa del nostre estat amb claredat, perquè hem d’acceptar-lo amb tantes distorsions?  Ja n’hi ha prou de ser ‘el problema  catalan’.  Via lliure!  Algun federalista d’aquests que ara surten per sota les pedres (on éreu quan us necessitàvem?),  em dirà que  aquest és el problema d’independitzar-se: espifiar-la.  Potser sí, però jo, igual que Apple confia que  d’aquí 4 dies ningú recordarà les pífies  inicials, m’aventuro a pensar que Catalunya (nou estat d’Europa) tirarà endavant!  Amb sistema operatiu propi. Amb errades pròpies si voleu, però no imposades.  Arrogància? No. Nosaltres no som Apple. Ells han volgut córrer massa, i nosaltres ja fa molt que ens preparem. Sabem que no ens estem precipitant ( mes aviat, ja tardàvem massa!) . La independència és urgent. No som cap companyia gegant i condicionada. Som gent molta gent i sabem el que volem. Es pot fer.  I ara és el moment. (consti que em sap greu pels que teniu  l’iphone5…)

La COSA es posa rei-alment interessant.

Si la casa real surt amb aquest estirabot precipitat i covard, vol dir que la cosa de la independència va per molt bon camí.

Hem d’aclarir ben ràpid però, que el que volem és una república, que la monarquia espanyola no es faci il·lusions de formar una mena de Commonwealth hispana.

Un individu, aquest rei, molt poc indicat per parlar de democràcia. Ell, que va ser imposat per el dictador, i a la transició ni tan sols es va fer un teatret de consulta per veure que és el que volia el poble, si preferia la república, que van trair els militars que es van alçar contra aquesta, o monarquia.

Digueu-me malpensat, però veig el Mas molt llançat, com si tingués algun suport molt potent el darrera, evidentment un recolzament a part del poble que ens varem manifestar per la diada. Tan se val, sigui com sigui, tant si és des dels EUA com des de l’UE, endavant, és un moment immillorable per assolir la sobirania total.